Continuant en la tònica penyalera-deportivitzada, hui hem disfrutat d'una de les clàsiques del Penyal, i que per unes coses o altres "grau més que res"
, sempre anava deixant per a altre dia o, ni siquiera entrava en els plans imminents.
El resultat: un dia de cine, una via de película, i una companyia excepcional, Jota
.
El pàs més tècnic de la via, almenys que jo vaig realitzar, va ser el primer llarg, una placa fina ben protegida on has de moure't delicadament.
El segón llarg toca un diedre gitat-fisurat, que va plantant-se i acaba vertical, el tercer llarg culmina baix del cim de la piràmide i va cap a la esquerra de la mateixa base, travesia descendent cap a una reu que és més útil ja que veus el llarg seqüent.
Vam fer servir un camalot 0.75 abans de xapar la primera xapa del quart llarg, queda un poc retiradeta i pot anar-se-te'n un peu fàcilment.
La dificultat ve marcada per les panxetes que defineixen el pany de roca, pero quien dijo miedo habiendo paraboles.
El llarg 5 comença pillant una xorrera característica que has de soltar quan antes millor, la resta del llarg, verticalitat i canto.
El llarg 6 ja és un altre cantar, comença deplomant pero tipo riglos, peus i mans a go-go, pero al dur tres xapes i comença vertical és on la majoria dels mortals i pràcticament tots els mataos demostren la exquisita tèctica del A0 i pilla que no arribe.
En definitiva, un itinerari que si es una de les clàsiques del Penyal, per algo serà. Molt xula.
