Un altre matinet a la sombra del Cabeço. En realitat la paret dels alcoians, l'únic sector pràcticament que conec.
Este viatge li ha tocat el turno al espolón Cipol. En esta ruta totalment deportiva he fet cordada amb Jota.
Via que comença en plan totalitari, dos llargs de plaques que deixen d'estar gitades, o on els peus escasejen, resultat dos A0 a vista, ja comença la motivació. Escalem un troç d'espoló que li donarà nom a la via i on em salte una xapa per estar el bolt en una laja sonante
Després de la campa oportuna,tres llargs amb trams xulos on apareix en canto continuament, en forma de fisura principalment i, presa plana, alguna presa delicada,... pero ja sabeu, susurreu-li.
hem netejat un macetero que hi havia al principi del llarg 3, antes dela 1ª xapa, ara queda més net de roca trencada, però fins que ploga poden haver uns pocs cantos amb terra
Avís per a internautes. hem presenciat una peaso torta que pa ké a la Rafael Gutierrez, i un factor que sempre està ahí la força de la gravetat de Newton. Sense més l'hem vist caure. Al temps que malaia, en la caiguda anava horizontal. S'ha pegat un colp al costat-esquena després de caure uns quatre o cinc metres.
Pensava que s'havia trencat algo...
El companyer li pregunta i diu que està mal ...
Oferim ajuda i ens diuen que no és necesaria, que no és res greu.
Al rapelar de la via, a la terraza, coincidim amb un de la cordada en cuestió, anava a asegurar al segón amb el freno a l'arnés¿¿??. Li corregeisc i el xic em diu tranquilament que algo aixina li havia dit el soci, que ell començava ara, i qui realment controlava era l'altre, que anaven a despenjar-se des de la terrasa que el compi es queixava de l'esquena.
En fi cadascú escala lo que pot, quan pot, i com pot, pero el tio Newton falla, al lio.